Avui, la imponent imatge del Judici final hem de considerar-la no com quelcom terrorífic, sinó com a motiu d'una esperança que, simultàniament, apel•la la nostra responsabilitat. Déu és justícia i crea justícia: aquest és el nostre consol i la nostra esperança. Però en la seva justícia s'hi troba també la gràcia.

Això ho descobrim en adreçar una mirada vers Jesucrist crucificat i ressuscitat. Ambdues —justícia i gràcia— han de ser vistes en llur justa relació. La gràcia no exclou la justícia; no converteix la injustícia en dret. El Judici de Déu és esperança, tant perquè és justícia, com també perquè és gràcia. Si fos solament gràcia, faria irrellevant tot el que és terrenal i Déu continuaria a deure'ns la resposta a la pregunta sobre la justícia dins la nostra història. Si fos pura justícia, seria finalment només un motiu de temor.

—La vostra encarnació, Senyor, ha unit judici i gràcia de tal manera que la justícia s'estableix amb fermesa. Nogensmenys, la gràcia em permet encaminar-me ple de confiança vers l'encontre amb el meu "Jutge-Advocat".