Avui, després de la "purificació" del Temple, Jesús «instruïa»: «'El meu temple serà anomenat casa d'oració per a tots els pobles'». En aquesta síntesi de la "doctrina" de Jesús sobre el Temple s'hi troben com foses dues paraules profètiques.

Primer, la visió universalista del profeta Isaïes (56,7): en el futur, a la casa de Déu, tots els pobles adoraran el Senyor com a únic Déu. Malgrat que Jesús limita conscientment la seva intervenció a Israel, sempre és mogut per la tendència universalista "d'obrir" Israel, per tal que tots puguin reconèixer en el Déu d'Israel l'únic Déu de tot el món. Segon, aquí s'entrellaça aquella paraula de Jeremies (cf. 7,11): «Heu fet de la meva casa 'una cova de lladres'». Jeremies es batia aferrissadament per la unitat entre culte i vida en la justícia davant Déu; lluitava contra una politització "jueva" de la fe i del temple...

—Jesús, Vós sou el "Nou Temple" on tots els homes trobem Déu i, també, on tots els homes ens trobem en Déu.