Avui celebrem la caritat heroica i la santedat de sant Pere Nolasc (c. 1180-1256), fundador dels Mercedaris. Quan sentim parlar a Jesús sobre el famolenc, el sedent, el foraster... (cf. Mt 25,35-36) comprenem millor la radicalitat del lliurament del Nolasc: ell veié que el Crist era realment present en els captius del seu temps.

Pere no es limità a compadir-se. Fou comerciant de professió i conegué de prop el drama de tants cristians privats de llibertat i, mogut per la misericòrdia, començà a emprar els seus béns per a rescatar-los. Quan aquests recursos s’esgotaren, demanà almoina per a ells i comprometé tota la seva vida en aquella obra. El proïsme necessitat no és un estrany, sinó el Crist que ens visita: «Sempre que ho féreu a un d’aquests germans meus petits, a mi m’ho féreu» (Mt 25,40).

—Pere visqué una misericòrdia que esdevingué sacrifici, despreniment i lliurament. El seu pensament i la seva vida podrien resumir-se en aquella lògica mercedària: visitar, alliberar, i, si calia, donar la pròpia vida.