Avui vull presentar-vos santa Hildegarda de Bingen, una important figura femenina de l’Edat Mitja, que es distingí per la seva saviesa espiritual i santedat de vida. Hildegarda rebé el vel de mans del bisbe Otó de Bamberg, i el 1136 ja era la superiora del monestir benedictí de sant Disibodo. Ella desenvolupà aquesta tasca traient fruit de les seves qualitats de dona culta, espiritualment elevada.

Les visions místiques d’Hildegarda se semblen a les dels profetes de l’Antic Testament: bo i expressant-se en les categories culturals i religioses del seu temps, interpretava les Sagrades Escriptures a la llum de Déu, tot aplicant-les a les distintes circumstàncies de la vida. El Papa Eugeni III, autoritzà a la mística escriure les seves visions i parlar en públic. Des d’aquell moment el prestigi espiritual d’Hildegarda cresqué cada cop més, tant que els seus contemporanis li atribuïren el títol de “profetessa teutònica”.

Les seves visions místiques usen un llenguatge principalment poètic i simbòlic. En la seva obra més famosa, titulada “Scivias” (“Coneix els camins”), resumeix en trena-i-cinc visions els esdeveniments de la història de la salvació, des de la creació del mon fins al final dels temps. Amb els trets característics de la sensibilitat femenina, Hildegarda desenvolupa el tema del matrimoni místic entre Déu i la humanitat, realitzat en l’Encarnació. En l’arbre de la creu es duen a terme les noces del Fill de Déu amb l’Església, la seva esposa, curulla de gràcies i capaç de donar a Déu nous fills, en l’amor de l’Esperit Sant.

—En altres escrits, Hildegarda s’ocupà de la medicina i de ciències naturals, així com de la música, en estar dotada de talent artístic.