Avui, a Loreto, tenim l’oportunitat de posar-nos a l’escola de Maria, d’aquella que ha estat proclamada “benaventurada” perquè «ha cregut» (Lc 1,45). Aquest santuari, construït al voltant de la seva casa terrenal, serva la memòria del moment en què l’àngel del Senyor vingué a Maria amb el gran anunci de l’Encarnació, i ella li donà la seva resposta. Aquesta humil estança morada és un testimoni concret i tangible de l’esdeveniment més gran de la nostra història: l’Encarnació; el Verb s’ha fet carn, i Maria, la serventa del Senyor, és el canal privilegiat a través del qual Déu ha vingut a habitar entre nosaltres (cf. Jn 1,14).

Maria ha ofert la pròpia carn, s’ha posat totalment a disposició de la voluntat divina, esdevenint el “lloc” de la seva presència, “lloc” en el que habita el Fill de Déu. La voluntat de Maria coincideix amb la voluntat del Fill en l’únic projecte d’amor del Pare i en ella s’uneixen el cel i la terra, Déu creador y la seva criatura. Déu es fa home, Maria esdevé “casa vivent” del Senyor, temple on habita l’Altíssim.

—Cal tornar a Déu per tal que l’home torni a ser home. Amb Déu no desapareix l’horitzó de l’esperança, ni tan sols en els moments difícils.