Avui, tot meditant la Transfiguració, intuïm la situació de l’home al Cel. És meravellós comprovar que, només veient el Cos del Crist en estat gloriós, Pere se sent plenament feliç: no troba a faltar res més.

“Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies”: la reacció de Pere mostra el dinamisme més autèntic de l’amor: ell ja no pensa en la seva pròpia comoditat; ell vol retenir aquella situació de profunda felicitat, tot procurant el bé dels altres. És la manifestació més clara del veritable amor: sóc feliç perquè et faig feliç; sóc feliç lliurant-me a la teva felicitat. Simó, només veure Moisès i Elies, no solament els coneix a l’instant, sinó que també els estima immediatament (pensa en fer una tenda per a cadascú d’ells).

—Sant Pere, Papa (el primer de l’Església), però pescador, expressa aquest amor d’una manera senzilla; santa Teresa de Jesús, monja, però Doctora (de l’Església) expressà la lògica de l’amor de manera profunda: “La felicitat de fer feliç l’altre excedeix la meva pròpia felicitat”.