1r) «Ha mirat la petitesa de la seva serventa» (Lc 1,48). Si volem captar Déu i els signes dels temps, aquesta és la primera condició. I Maria ho tenia clar: —Ell és Déu; jo sóc una criatura petita. —Ell és més gran que jo; els seus camins puc escrutar-los, però no esgotar-los... «Maria és gran precisament perquè no volgué fer-se gran a si mateixa. Ella sap que només si Déu és gran també l'home és gran» (Benet XVI) (Ampliació: La llibertat humana tem la grandesa de Déu).

2n) «Magnificat anima meva Dominum!» («La meva ànima proclama la grandesa del Senyor») (Lc 1,46). El “Magnificat” és un gran poema que ens arriba dels llavis i del cor de Maria, i que manifesta un gran domini de la Paraula de Déu per part de Santa Maria:

a) «El "Magnificat" és del tot original, però, alhora, és un “teixit” brodat amb “fils” de l'Antic Testament, fet de la Paraula de Déu. Aleshores copsem que Maria estava “com a casa seva”, de la qual entra i surt amb tota naturalitat» (Benet XVI).

b) «Voldria cridar l’atenció sobre la familiaritat de Maria amb la Paraula de Déu: vivia de la Paraula de Déu i estava amarada d'ella. La penetrava la sàvia llum divina, i per això era tan noble, tan bondadosa, tan radiant d'amor» (Benet XVI).

3r) «Ecce ancilla Domini» (Lc 1,38). Aquesta és la resposta personal de Santa Maria! (fa 2.000 anys, i també ara). I aquest és el consell que, des de les noces de Canà, ens adreça a tots: «Feu tot allò que Ell us digui» (Jn 2,5).

Així llegia Ella els signes dels seus temps i dels seus moments! Ella no sabia què faria Jesús davant del problema de l’escassetat de vi, però sí sabia què podia fer Ella: dir-ho al seu Fill i deixar-ho en les seves mans.

4t) «I l’àngel es va retirar» (Lc 1,38). «Ja no hi ha àngels al seu voltant. L’àngel marxa, la missió roman» (Benet XVI). Santa Maria haurà d’afrontar les foscors de la seva vida confrontant-se (guiant-se) amb la Paraula de Déu... Com qualsevol de nosaltres! (Ampliació: Maria és dòcil servidora de la Paraula divina).

< Anterior Següent >