Avui veiem diferents actituds en les persones que busquen Jesús: uns han menjat el pa material, d'altres demanen un signe quan el Senyor n'acaba de fer un de molt gros, uns altres han corregut molt per trobar-lo i de bona fe fan —podríem dir— una comunió espiritual: «Senyor, dóna'ns sempre aquest pa» (Jn 6,34).

Jesús devia estar molt content de l'esforç per buscar-lo i seguir-lo. Els premia de diverses maneres: a tots alliçona. A uns els diu: «Treballeu, no per l’aliment que es perd, sinó per l’aliment que dura per a la vida eterna» (Jn 6,27). Els qui demanen: «Què farem per obrar les obres de Déu?» (Jn 6,28) tindran un consell concret en aquella sinagoga de Cafarnaüm, on el Senyor fa la promesa de la Sagrada Comunió: «Creieu».

Tu i jo, que intentem posar-nos dins de les planes d'aquest Evangeli, ¿hi trobem reflectida la nostra actitud? A nosaltres, que volem reviure l'escena, ¿quines expressions ens punxen més? ¿Posem l'esforç per buscar-lo corrents després de tantes gràcies, doctrina, exemples i lliçons que hem rebut? ¿Sabem fer una bona comunió espiritual: ‘Senyor doneu-nos sempre d'aquest pa, que calma tota la fam que puguem tenir’?

La millor drecera per a trobar Jesús és anar a Maria. Ella és la Mare de Família que llesca el pa blanc per als fills en l'escalf de la casa pairal. La Mare de l'Església que vol alimentar els fills perquè creixin, tinguin forces, estiguin contents, facin un treball sant i siguin comunicatius. Sant Ambròs, en el seu tractat sobre els misteris, escriu: «I el sagrament que realitzem és el cos procedent de la Verge Maria. ¿És que pots demanar aquí l'ordre de la natura en el cos de Crist, si el mateix Jesús nasqué de Maria per damunt de les lleis naturals?».

L'Església, mare i mestra, ens ensenya que la Sagrada Eucaristia és «sagrament de pietat, senyal d'unitat, lligam de caritat, convit Pasqual, en el qual es rep el Crist, l'ànima s'omple de gràcia i se'ns dóna penyora de la glòria futura» (Concili Vaticà II).