Avui el problema dels oients de Jesús són les proves de la seva divinitat. El Senyor els recorda el miracle del manà, que alimentà els hebreus en la seva travessa del desert, després d'aquella fam inoblidable. El mateix Déu que guià els seu poble en l'Antic Testament, segueix ara cridant-lo i protegint-lo. El manà fou un signe de la misericòrdia divina que culminarà en l'Eucaristia, dins d'una mateixa història d'Amor.

És força mesquí condicionar la nostra creença al fet que Déu se'ns imposi amb senyals (això seria fe?). Però, aquí tenim un senyal: la meravellosa articulació entre Antic i Nou Testaments. Ja que en l'Antic "batega" i es prepara el Nou, i, alhora, el Nou desvetlla i culmina l'Antic. En el Crist es compleixen els anuncis profètics sobre el Messies-Salvador.

—Senyor, feu jo que sigui cada cop més conscient que esteu des de tota l'eternitat "perseguint-me" amb el vostre Amor, i que la vostra història es barreja amb la meva cada dia.