Avui, veient la "paràlisi" d'aquest jove ric —incapaç de respondre a la crida de l'amor— ens plantegem el sentit de l'activitat econòmica i la seva finalitat. Els bens materials són "bens", però no tenen raó de fi, sinó de mitjans: l'autèntic desenvolupament humà ha de ser "integral"; ha de promoure tots els homes i tot l'home.

El desenvolupament necessita ser, abans de res, autèntic i integral: el primer capital que s'ha de servar i valorar és l'home mateix, la persona en la seva integritat, ja que l'home és l'autor, el centre i el fi de tota la vida econòmico-social. Les crisis econòmiques solen tenir una arrel moral, la qual cosa ens obliga a revisar el nostre camí: el nostre món necessita una profunda renovació cultural i el redescobriment dels valors de fons.

—El "subdesenvolupament moral" —caracteritzat per una visió restringida i curta de la persona i del seu destí— entorpeix el desenvolupament autèntic: els costos humans són sempre també costos econòmics, i les disfuncions econòmiques comporten igualment costos humans.