Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
«Senyor, vós heu fet el cel, la terra i el mar, i tot el que es mou en aquests llocs. Vós, per boca del vostre servent, el nostre pare David, que parlava mogut per l'Esperit Sant, heu dit: "Per què aquest avalot de les nacions, aquest complot inútil de pobles? Els reis prenen les armes, conspiren alhora els sobirans contra el Senyor i el seu Messies". Realment en aquesta ciutat Herodes i Ponç Pilat, amb les nacions paganes i el poble d'Israel, han conspirat contra el vostre sant Servent Jesús, Messies vostre, i compliren així tot el que vós havíeu determinat que passés. Vós, Senyor, que mireu com ara ens amenacen, concediu als vostres servents la valentia d'anunciar la vostra paraula, i que, amb el poder de la vostra mà, facin curacions, miracles i prodigis pel nom del vostre sant Servent Jesús».
En acabar la pregària, va tremolar l'estança on eren reunits, i plens de l'Esperit Sant proclamaven la paraula de Déu amb valentia.
Però se'n riu el qui té el tron al cel, el Senyor els veu i se'n burla. Aleshores els parla indignat, la seva ira els desconcerta. Jo mateix he consagrat el meu rei a Sió, la meva muntanya santa.
Proclamo el decret del Senyor. M'ha dit: «Ets el meu fill; avui t'he engendrat. Demana-m'ho, i et daré els pobles per herència, posseiràs el món d'un cap a l'altre. Els governaràs amb el ceptre de ferro, els esmicolaràs com un gerro de terrissa».
Li diu Nicodem: «Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer?». Jesús respongué: «T'ho ben asseguro: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l'aigua i de l'Esperit. De la carn en neix carn, de l'Esperit en neix Esperit. No t'estranyis que t'hagi dit: ‘Cal que nasqueu de dalt’. El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d'on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l'Esperit».
«Ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt»
Fra Josep Mª MASSANA i Mola OFM (Barcelona, Espanya)Avui, «un dirigent dels jueus» (Jn 3,1) va a trobar Jesús. L'Evangeli diu que ho fa de nit: què dirien els companys si se n'assabentaven? En la instrucció de Jesús, hi trobem una catequesi baptismal, que segurament circulava en la comunitat de l'Evangelista.
Fa ben pocs dies celebràvem la vetlla pasqual. Una part integrant n'era la celebració del Baptisme, que és la Pasqua, el pas de la mort a la vida. La benedicció solemne de l'aigua i la renovació de les promeses foren punts clau en aquella nit santa.
En el ritual del baptisme hi ha una immersió en l'aigua (símbol de la mort), i una sortida de l'aigua (imatge de la vida nova). S'hi és submergit amb el pecat, i se'n surt renovellat. Això és el que Jesús anomena «néixer de dalt» o «néixer de nou» (cf. Jn 3,3). Això és “néixer de l'aigua”, “néixer de l'Esperit” o “del Buf del vent...”.
Aigua i Esperit són els dos símbols emprats per Jesús. Ambdós expressen l'acció de l'Esperit Sant que purifica i dóna vida, neteja i alena, aplaca la set i respira, amoroseix i parla. Aigua i Esperit fan una sola cosa.
En canvi, Jesús parla també de l'oposició de carn i Esperit: «D'homes de carn, no en neixen sinó homes. L'esperit ha de néixer de l'Esperit» (Jn 3,6). L'home carnal neix humanament quan apareix aquí baix. Però l'home espiritual mor al que és purament carnal i neix espiritualment en el Baptisme, que és néixer de nou i de dalt. Una bella fórmula de sant Pau podria ser el nostre lema de reflexió i acció, sobretot en aquest temps pasqual: «Tots els qui hem estat batejats en el Crist Jesús hem estat submergits en la seva mort. Pel Baptisme hem estat sepultats amb Ell en la mort, perquè tal com el Crist va ser ressuscitat d'entre els morts, també nosaltres emprenguem una nova vida» (Rm 6,3-4).
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«Aquesta espessor de saviesa i ciència de Déu és tan profunda i immensa, que, encara que més l’ànima sàpiga d’ella, sempre pot entrar més endins» (Sant Joan de la Creu)
«Un anunci renovat ofereix als creients, també als tebis o no practicants, una nova alegria en la fe i una fecunditat evangelitzadora. Crist és l’Evangeli etern (Ap 14,6), i és ‘el mateix ahir i avui i per sempre’ (He 13,8), però la seva riquesa i la seva bellesa són inesgotables» (Francesc)
«‘Esdevenir infant’ en relació amb Déu és la condició per entrar al Regne; per això cal abaixar-se, fer-se petit. Més, encara: cal ‘néixer de dalt’ (Jn 3,7), ‘néixer de Déu’ (Jn 1,13) per ‘arribar a ser fills de Déu’ (Jn 1,12) (...)» (Catecisme de la Església Catòlica, nº 526)
