La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Divendres 5 de Pasqua
1ª Lectura (Ac 15,22-31): En aquells dies, els apòstols i els preveres, amb tota la comunitat reunida, decidiren d'elegir uns delegats i enviar-los a Antioquia junt amb Pau i Bernabé. Els elegits foren Judes, conegut també amb el nom de Bar-Sabàs, i Siles, homes que es distingien com a dirigents en la comunitat dels germans.

Els donaren aquesta carta: «Els apòstols i els preveres saluden com a germans els germans no-jueus d'Antioquia, de Síria i de Cilícia. Hem sabut que alguns havien vingut d'entre nosaltres sense la nostra autorització, us havien pertorbat amb les seves opinions i havien inquietat els vostres esperits. Per això hem decidit unànimement d'escollir uns representants nostres per enviar-vos-els junt amb els nostres estimats Bernabé i Pau, que han entregat les seves vides per la causa del nostre Senyor, Jesucrist. Els qui us enviem són Judes i Siles. Ells us exposaran de paraula això mateix que us diem per escrit, i és que l'Esperit Sant i nosaltres hem cregut que no us havíem d'imposar cap altra càrrega que aquestes indispensables: que us abstingueu de menjar carn sacrificada als ídols, de menjar sang i animals ofegats i de contreure matrimoni entre pròxims parents. Fareu bé de guardar-vos de tot això. Adéu-siau».

Ells, un cop acomiadats, van baixar a Antioquia i van reunir tota l'assemblea per entregar-los la carta. La lectura de la carta els va alegrar i encoratjar.
Salm responsorial: 56
R/. Us lloaré enmig dels pobles, Senyor.
El meu cor se sent segur, Déu meu, se sent segur el meu cor. Tocaré i cantaré: desvetlla't, cor, inspira't, desvetlleu-vos, arpa i lira meva, vull desvetllar l'aurora.

Us lloaré enmig dels pobles, Senyor, us cantaré davant de les nacions. El vostre amor és gran fins al cel, arriba als núvols la vostra lleialtat. Alceu-vos cel amunt, Déu meu, i ompliu la terra de la vostra glòria.
Versicle abans de l'Evangeli (Jn 15,15): Al·leluia. A vosaltres us he dit amics, diu el Senyor; perquè us he fet saber tot allò que he sentit del meu Pare. Al·leluia.
Text de l'Evangeli (Jn 15,12-17): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat. Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. Vosaltres sou els meus amics si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo. A vosaltres us he dit amics perquè us he fet conèixer tot allò que he sentit del meu Pare. No m'heu escollit vosaltres a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d'anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre. I tot allò que demanareu al Pare en nom meu, Ell us ho concedirà. Això us mano: que us estimeu els uns als altres».

«Aquest és el meu manament: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat»

Mn. Carles ELÍAS i Cao (Barcelona, Espanya)

Avui, el Senyor ens convida a l'amor fratern: «Que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat» (Jn 15,12), és a dir, tal com m'heu vist fer a mi i com encara em veureu fer. Jesús et parla com a un amic, puix Ell t'ha dit que el Pare et crida, que vol que siguis apòstol, i que et destina a donar fruit, un fruit en què es manifesta l'amor. Sant Joan Crisòstom afirma: «Si l'amor estigués espargit pertot arreu, naixeria d'ell una infinitat de béns».

Estimar és donar la vida. Ho saben els esposos que, perquè s'estimen, en fan una donació recíproca i assumeixen la responsabilitat de ser pares, acceptant també l'abnegació i el sacrifici del seu temps i del seu ésser a favor d'aquells dels quals han de tenir cura, protegir, educar i formar com a persones. Ho saben els missioners que donen la seva vida per l'Evangeli, amb un mateix esperit cristià de sacrifici i d'abnegació. I ho saben religiosos, sacerdots i bisbes, ho sap tot deixeble de Jesús que es compromet amb el Salvador.

Jesús t'ha dit una mica abans quin és el requisit de l'amor, de donar fruit: «Si el gra de blat no cau a terra i mor queda ell tot sol; però si mor dóna molt fruit» (Jn 12,24). Jesús et convida a perdre la teva vida, a lliurar-la a Ell sense por, a morir a tu mateix per poder estimar el teu germà amb l'amor de Crist, amb amor sobrenatural. Jesús et convida a arribar a un amor operant, benefactor i concret; així ho va entendre l'apòstol Jaume quan va dir: «Si un germà o una germana estan nus i els hi manca el sosteniment diari, i algun de vosaltres els diu: ‘Aneu en pau, escalfeu-vos i atipeu-vos’, però no els hi doneu el que necessiten per al cos, ¿de què servirà? Així també la fe, si no té obres, és realment morta» (2,15-17).

Pensaments per a l'Evangeli d'avui

  • «Si cerques un exemple de caritat: Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics. És el que féu Crist en la creu. Aleshores, si Ell dóna la seva vida per nosaltres, a nosaltres no ens ha de ser carregós sofrir el que sigui per Ell» (Sant Tomàs d’Aquino)

  • «En la seva mort a la creu es realitza aquest posar-se Déu contra si mateix. És allí, a la creu, on es pot contemplar aquesta veritat. I a partir d’allí s’ha de definir ara què és l’amor. I, des d’aquesta mirada, el cristià troba l’orientació del seu viure i del seu estimar» (Benet XVI)

  • «Acceptant en el seu cor humà l’amor del Pare envers els homes, Jesús ‘els estimà fins a l’extrem’ (Jn 13,1), ‘perquè ningú no té un amor més gran que aquest de donar la pròpia vida pels seus amics’ (Jn 15,13). Així, en el sofriment i en la mort, la seva humanitat va esdevenir l’instrument lliure i perfecte del seu amor diví que vol la salvació dels homes. Va acceptar lliurement la passió i la mort per amor al seu Pare i als homes» (Catecisme de l’Església Catòlica, nº 609)