evangeli.net

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

200 mossens comenten l'Evangeli del dia

Contemplar l'Evangeli d'avui

Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)

Solemnitat del Cos i de la Sang de Crist (C) (Segon Diumenge després de Pentecosta)

Podcast Descarregar

1ª Lectura (Gn 14,18-20): En aquells dies, Melquisedec, rei de Salem, portà pa i vi. Com que era sacerdot del Déu Altíssim, beneí Abram amb aquestes paraules: «Que el Déu Altíssim, creador del cel i de la terra, beneeixi Abram. Beneït sigui el Déu Altíssim, que ha posat a les teves mans els teus adversaris». I Abram li donà el delme de tot el botí.

Salm responsorial: 109

R/. Ets sacerdot per sempre, segons l'orde de Melquisedec.

Oracle del Senyor el meu Senyor: «Seu a la meva dreta, i espera que faci dels enemics l'escambell dels teus peus».

Que el Senyor estengui lluny des de Sió el poder del teu ceptre. Impera enmig dels enemics.

«Ja eres príncep el dia que vas néixer, tens la glòria sagrada des del si de la mare, abans de l'aurora jo t'he engendrat».

El Senyor no es desdiu del que jurà: «Ets sacerdot per sempre, segons l'orde de Melquisedec».

2ª Lectura (1C 11,23-26): Germans, aquesta tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor; Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat prengué el pa, i, dient l'acció de gràcies, el partí i digué: «Això és el meu cos, ofert per vosaltres. Feu això per celebrar el meu memorial». Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué: «Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho per celebrar el meu memorial». Així, doncs, cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquest calze anuncieu la mort del Senyor fins que torni.

Versicle abans de l'Evangeli (Jn 6,51): Al·leluia. Jo sóc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor; qui menja aquest pa, viurà per sempre. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Lc 9,11b-17): Un dia, Jesús parlava del Regne de Déu i guaria els qui en tenien necessitat. El dia començava a declinar, i els Dotze s'acostaren a dir-li: «Acomiada la gent, i que vagin als pobles i a les cases del voltant per trobar allotjament i menjar. Aquí som en un lloc despoblat». Però Jesús els digué: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos». Ells respongueren: «Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d'anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada».

Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles: «Feu-los seure en grups de cinquanta». Ells ho van fer així, i tothom s'assegué. Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent. Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat.

«Doneu-los menjar vosaltres mateixos»

Mn. Antoni CAROL i Hostench (Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)

Avui és el dia més gran per al cor d'un cristià, perquè l'Església, després de festejar el Dijous Sant la institució de l'Eucaristia, procura ara d'exaltar aquest august Sagrament, mirant que tots l'adorem il·limitadament. «Quantum potes, tantum aude...», «atreveix-te tant com puguis»: aquesta és la invitació que ens fa sant Tomàs d'Aquino en un meravellós himne de lloança a l'Eucaristia. I aquesta invitació resumeix admirablement quins han de ser els sentiments del nostre cor davant la presència real de Jesucrist en l'Eucaristia. Tot el que puguem fer és poc per mirar de correspondre a aquesta donació tan humil, tan amagada, tan impressionant. El Creador del cel i la terra s'amaga sota les espècies sacramentals i se'ns ofereix com aliment de les nostres ànimes. És el pa dels àngels i l'aliment dels qui caminem. I és un pa que se'ns dóna abundantment, com va ser distribuït sense mesura el pa multiplicat miraculosament per Jesús per evitar el defalliment dels qui el seguien: «Tots en van menjar i quedaren saciats. Després van recollir dotze cistelles dels bocins de pa que havien sobrat» (Lc 9,17).

Davant d'aquesta sobreabundància d'amor no hi cap una resposta gasiva. Una mirada de fe, atenta i pregona, a aquest Sagrament diví, ha de deixar pas necessàriament a una pregària agraïda i a una encesa del cor. Sant Josepmaria acostumava a fer ressò en la seva predicació de les paraules que un prelat ancià i piadós adreçava als seus sacerdots: «Tracteu-me'l bé».

Un ràpid examen de consciència ens ajudarà a notar què ens cal fer per tractar Jesús Sagramentat amb més delicadesa: la netedat de la nostra ànima —sempre ha d'estar en gràcia per a rebre'l—, la correcció en la manera de vestir —com a senyal d'amor i reverència—, la freqüència amb la qual ens atansem a rebre'l, les vegades que el visitem al Sagrari... Haurien de ser incomptables els detalls amb el Senyor en l'Eucaristia. Lluitem per rebre i tractar Jesús Sagramentat amb la puresa, humilitat i devoció de la seva Santíssima Mare, amb l'esperit i el fervor dels sants.