La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Divendres XI de durant l'any

1ª Lectura (2C 11,18.21b-30): Germans, ja que molts es glorien de títols humans, jo també me'n gloriaré. Us parlo sense seny: M'atreveixo a presentar-me amb més títols que els més agosarats. Ells són hebreus? També ho sóc jo. Israelites? També jo. Fills d'Abraham? També jo. Són servidors del Crist? Jo ho sóc més que ells. —Ho dic fora de mi—. He passat més treballs, més presons, he rebut molts més cops i ferides, sovint m'he trobat a les portes de la mort. Cinc vegades els jueus m'han assotat amb els trenta-nou assots, tres vegades m'han bastonejat, una vegada m'han apedregat, tres he naufragat i he passat tota una nit i tot un dia en alta mar. Sovint he hagut de fer llargues caminades, he passat perills de rius i de lladres, insídies de la gent del meu llinatge i de la que no ho és; perills a la ciutat, en llocs despoblats, al mar, fins de part de falsos germans; cansat, rendit, sense dormir, passant gana i set, quedant-me sovint sense menjar, patint fred, sense roba per abrigar-me. I a més de tot això m'ha tingut cada dia en tensió la preocupació per totes les comunitats de creients. Quan algú és feble, jo també m'hi sento. Quan algú cau, jo també em poso febrós. Però si m'he de gloriar, vull gloriar-me de les meves febleses.
Salm responsorial: 33
R/. El Senyor treu els justos de tots els perills.
Beneiré el Senyor en tot moment, tindré sempre al llavis la seva lloança. La meva ànima es gloria en el Senyor; se n'alegraran els humils quan ho sentin.

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor, exalcem plegats el seu nom. He demanat al Senyor que em guiés; ell m'ha escoltat, res no m'espanta.

Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum, i no haureu d'abaixar els ulls, avergonyits. Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta i els salva del perill.
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 5,3): Al·leluia. Feliços els pobres en l'esperit: el Regne del cel és per a ells. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 6,19-23): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No amuntegueu tresors aquí a la terra, on les arnes i els corcs els fan malbé i els lladres entren i els roben. Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben. Perquè on tens el tresor, hi tindràs el cor.

»El llum del cos és l'ull. Per tant, si el teu ull és bo, tot el teu cos quedarà il·luminat; però si és dolent, tot el teu cos quedarà a les fosques. Perquè si allò que en tu ha de ser llum és foscor, que en serà, de gran, la foscor!».

«Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben»

Mn. Lluís RAVENTÓS i Artés
(Tarragona, Espanya)

Avui, el Senyor ens diu que «el llum del cos és l'ull» (Mt 6,22). Sant Tomàs d'Aquino entén que amb això —en parlar de l'ull— Jesús es refereix a la intenció de l'home. Quan la intenció és recta, lluïda, encaminada a Déu, totes les nostres accions són brillants, esplendents; però quan la intenció no és recta, que n'és de gran la fosca! (cf. Mt 6,23).

La nostra intenció pot ser poc recta per malícia, per dolenteria, però més sovint ho és per falta de seny. Vivim com si haguéssim vingut al món per amuntegar riqueses i no tenim en el cap altre pensament. Fer diners, comprar, disposar, tenir. Volem despertar l'admiració dels altres o tal vegada l'enveja. Ens enganyem, patim, ens carreguem de preocupacions i de disgustos i no trobem la felicitat que desitgem. Jesús ens fa una altra proposta: «Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben» (Mt 6,20). El cel és el graner de les bones accions, això sí que és un tresor per sempre.

Siguem sincers amb nosaltres mateixos, en què esmercem els nostres esforços, quins són els nostres afanys? Cert, és propi del bon cristià estudiar i treballar honradament per obrir-se pas al món, per treure endavant la família, assegurar el futur dels seus i la tranquil·litat a la vellesa, treballar també pel desig d'ajudar els altres… Sí, tot això és propi d'un bon cristià. Però si allò que tu busques és tenir més i més, posant el cor en aquestes riqueses, oblidant les bones accions, oblidant que en aquest món hi som de pas, que la nostra vida és una ombra que passa, ¿no és cert que —aleshores— tenim l'ull entenebrit? I si el seny s'enterboleix, «que en serà de gran la foscor!» (Mt 6,23).