La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: Divendres I d'Advent

1ª Lectura (Is 29,17-24): Això diu el Senyor: D'aquí a poc temps, molt poc temps, el Líban es convertirà en un jardí, i els jardins semblaran boscos. Aquell dia els sords sentiran llegir les paraules del llibre, els ulls dels cecs passaran de la fosca a la llum. Els desvalguts celebraran de nou l'obra del Senyor, els més desemparats aclamaran el Sant d'Israel, perquè els violents s'hauran fos, i no hi haurà més descreguts; no quedarà rastre dels qui van amb males arts, dels qui desacrediten els qui estan parlant, o posen paranys als qui reprenen públicament, i fan el buit al voltant dels justos. Això diu el Senyor, Déu de la casa de Jacob, que va rescatar Abraham: «D'ara endavant Jacob ja no s'haurà d'avergonyir: quan els seus descendents veuran el que he fet entre ells, s'ompliran de reverència pel meu nom, pel Sant de Jacob, i veneraran el Déu d'Israel. Els esgarriats sabran comprendre, els qui murmuraven aprendran de ser dòcils».
Salm responsorial: 26
R/. El Senyor m'il·lumina i em salva.
El Senyor m'il·lumina i em salva, qui em pot fer por? El Senyor és el mur que protegeix la meva vida, qui em pot esfereir?

Una cosa he demanat al Senyor, i la desitjo amb tota l'ànima: poder viure a la casa del Senyor tots els dies de la vida, per fruir-hi de l'estima del Senyor i vetllar pel seu temple.

N'estic cert, fruiré en la vida eterna de la bondat que em té el Senyor. Espera en el Senyor! Sigues valent! Que el teu cor no defalleixi. Espera en el Senyor!
Versicle abans de l'Evangeli (---): Al·leluia. El nostre Senyor arriba amb poder, perquè els ulls dels seus servents vegin la llum. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 9,27-31): Mentre Jesús se n'anava d'allà, dos cecs el seguien tot cridant: «Fill de David, tingues pietat de nosaltres!». Quan va arribar a casa, els cecs l'anaren a trobar. Jesús els preguntà: «¿Creieu que ho puc fer, això?» Li responen: «Sí que ho creiem, Senyor». Llavors els va tocar els ulls dient: «Que es faci segons la vostra fe». I els ulls se'ls van obrir. Jesús els advertí severament: «Mireu que ningú no ho sàpiga». Però ells, així que van sortir, començaren a parlar d'ell per tota aquella regió.

«Jesús els preguntà: ‘Creieu que tinc poder de fer això que demaneu?’. I ells li fan: ‘Senyor, sí que ho creiem’»

Fra Josep Mª MASSANA i Mola OFM
(Barcelona, Espanya)

Avui, en aquest primer divendres d'Advent, l'Evangeli ens presenta tres personatges: Jesús al bell mig, i dos cecs que se li atansen plens de fe i amb el cor esperançat. Havien sentit a parlar d'Ell, de la seva tendresa envers els malalts i del seu poder. Aquests trets l'identificaven com a Messies. Qui millor que Ell podria fer-se càrrec de la seva dissort?

Els dos cecs fan pinya i, fent comunitat, es dirigeixen tots dos vers Jesús. A l'uníson fan una pregària de petició a l'Enviat de Déu, al Messies, a qui anomenen amb el títol de “Fill de David”. Volen, amb la seva pregària, provocar la compassió de Jesús: «Fill de David, apiadeu-vos de nosaltres!» (Mt 9,27).

Jesús interpel·la la seva fe: «¿Creieu que ho puc fer, això?» (Mt 9,28). Si ells s'han apropat a l'Enviat de Déu és precisament perquè creuen en Ell. A una sola veu fan una bella professió de fe, bo i responent: «Senyor, sí que ho creiem!» I Jesús dóna la vista a aquells que ja hi veien per la fe. En efecte, creure és veure-hi amb uns ulls interiors.

Aquest temps d'Advent és l'adequat, també per a nosaltres, per a cercar Jesús amb un gran desig, com els dos cecs, fent comunitat, fent Església. Amb l'Església cridem en l'Esperit: «Veniu, Senyor Jesús» (cf. Ap 22,17-20). Jesús ve amb el seu poder d'obrir de bat a bat els ulls del nostre cor, i fer que hi veiem, que creguem. L'Advent és un temps fort de pregària: temps de fer pregària de petició, i sobretot pregària de professió de fe. Temps de veure i creure.

Recordem les paraules del Petit Príncep: «L'essencial només es veu amb el cor».