Avui, Jesús ens fa conèixer que Déu vol que tots els homes se salvin i «que no es perdi ni un del sol» (Mt 18,14). Amb la paràbola del pastor que cerca l'ovella que s'ha perdut, ens presenta una figura que commogué els primers cristians. En la portada del Catecisme de l'Església Catòlica hi ha gravada aquesta figura de Jesús Bon Pastor, que ja a les catacumbes de Roma es troba present entre les primeres imatges del Senyor.

És tan fort el voler de Déu per a salvar-nos que, des d'aquestes paraules fins a la donació incondicionada en la Creu, és Crist qui ens busca a cada un per tal que —lliurement— tornem a l'amistat amb Ell. De la mateixa manera que Jesús, els cristians hem de tenir aquest mateix sentiment: que tots se salvin i arribin al coneixement de la veritat! Tal com li agradava de dir a sant Josepmaria Escrivá, «tots som ovella i pastor». Hi ha persones —el propi espòs o la muller, el fills, els parents, els amics, etc.— per als quals nosaltres, potser, siguem l'ocasió única per a facilitar-los la recuperació a la alegria de la fe i a la vida de la gràcia.

Sempre podem deixar el noranta nou per cent de les coses que tenim entre mans, per a resar i ajudar aquella persona que tenim a prop, que estimem i sabem que està malalta de l'ànima.

Amb la nostra oració i mortificació, i amb la nostra fe amorosa, ells poden aconseguir la gràcia de la conversió, com santa Mònica va obtenir que el seu fill Agustí es convertís en el “primer home modern”, el que sap explicar en Les confessions com la gràcia va actuar en ell fins arribar a la santedat.

Demanem a la Mare del Bon Pastor moltes alegries de conversions.