La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: Dijous II d'Advent

1ª Lectura (Is 41,13-20): Jo sóc el Senyor, el teu Déu, que et dono la mà i et dic: «No tinguis por: jo t'ajudo. No tinguis por, Israel, pobre cuc, que jo t'ajudo», diu l'oracle del Senyor; jo, el Sant d'Israel, sóc el qui et defensa. T'he convertit en un trill tallant, nou i ple de dents: trillaràs les muntanyes i les trinxaràs, els turons quedaran com palla fina. Quan els ventaràs, l'aire els alçarà i el terbolí els dispersarà pertot arreu. Llavors ho celebraràs en honor del Senyor i et gloriaràs del Sant d'Israel.

Els pobres desvalguts buscaven aigua i no en trobaven, la set els ressecava la llengua. Jo, el Senyor, el Déu d'Israel, els escolto i no els abandono: dalt les muntanyes més àrides faig néixer rius, faig néixer fonts dintre les valls i estanys en el desert, en la terra eixuta traspua l'aigua. Omplo el desert de cedres, al costat d'acàcies, de murtra i d'oliveres, de xiprers, de pins i d'avets, perquè tothom vegi i sàpiga, s'adoni i comprengui d'una vegada que tot això és obra de la mà del Senyor, que el Sant d'Israel ho ha creat.
Salm responsorial: 144
R/. El Senyor és compassiu i benigne, lent per al càstig, gran en l'amor.
Us exalçaré, Déu meu i rei meu, beneiré el vostre nom per sempre. El Senyor és bo per a tothom, estima entranyablement tot el que ell ha creat.

Que us enalteixin les vostres criatures, que us beneeixin els fidels; que proclamin la glòria del vostre regne i parlin de la vostra potència.

Que facin conèixer als homes les gestes del Senyor, la magnificència gloriosa del seu regne. El vostre regne s'estén a tots els segles, el vostre imperi, a totes les generacions.
Versicle abans de l'Evangeli (Is 45,8): Al·leluia. Oh cel, deixa caure la rosada; que el bé plogui dels núvols, i la terra obri el seu si, per fer-ne germinar la salvació. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 11,11-15): En aquell temps, Jesús deia a la gent: «Us ho asseguro: entre els nascuts de dona no n'hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell. Des de Joan Baptista fins ara, el Regne del cel s'obre pas amb força, i gent esforçada se n'apoderen. Tots els profetes i la Llei han profetitzat fins que ha arribat Joan. I ni que no ho volguéssiu creure, ell és Elies, el qui havia de venir. Qui tingui orelles, que escolti».

«El Regne del cel sofreix violència i la gent violenta se'n vol apoderar»

Mn. Ignasi FABREGAT i Torrents
(Terrassa, Barcelona, Espanya)

Avui, l'Evangeli ens parla de Joan Baptista, el Precursor del Messies, aquell que ha vingut a preparar els camins del Senyor. També a nosaltres ens acompanyarà des d'avui fins el dia setze, en què acaba la primera part del temps d'Advent.

Joan és un home ferm, que sap el que costen les coses, és conscient que cal lluitar per millorar i per a ser sant, i per això Jesús exclama: «Des que ha vingut Joan Baptista fins ara, el Regne de Déu s'obre pas amb fermesa i els violents se n'apoderen» (Mt 11,12). Els “violents” són els qui es fan violència a si mateixos: —¿M'esforço per creure'm que el Senyor també m'estima a mi? ¿Em sacrifico per ser “petit”? ¿M'esforço per ser conscient i viure com a fill del Pare?

Santa Teresina de Lisieux es refereix també a aquestes paraules de Jesús dient unes coses que ens poden ajudar en la nostra conversa personal i íntima amb Jesús: «Sou vós, oh Pobresa!, el meu primer sacrifici, us acompanyaré fins que em mori. Sé que l'atleta, un cop a l'estadi, de tot es desprèn per córrer. Assaboriu, mundans, la vostra angoixa i pena, de la vostra vanitat els fruits amargs; jo, joiosa, assoliré de la pobresa les palmes del triomf». —I jo, per què em queixo de seguida que noto que em manca alguna cosa que considero necessària? Tan de bo si en tots els aspectes de la meva vida ho veiés tot tant clar com la Doctora!

D'una manera ben enigmàtica ens diu Jesús també avui: «Joan és Elies (…). Qui tingui orelles que ho senti» (Mt 11,14-15). Què vol dir? Vol aclarir-nos que Joan era vertaderament el seu precursor, el que va dur a terme la mateixa missió que Elies, conforme a la creença que existia aleshores que el profeta Elies havia de tornar abans que el Messies.