La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Última newsletter: Inaugurem l'edició en xinès
Veure altres dies:

Dia litúrgic: 29 d'abril: Santa Caterina de Siena, verge i doctora de l’Església, patrona d'Europa

1ª Lectura (1Jn 1,5—2,2): Estimats, us anunciem el missatge que hem sentit de Jesucrist: Déu és llum, i en ell no hi ha foscor de cap mena. Si dèiem que estem en comunió amb ell, però de fet caminàvem en la fosca, mentiríem i no viuríem d'acord amb la veritat. Però si caminem en la llum, tal com ell és en la llum, vivim en comunió els uns amb els altres, i la sang de Jesús, el seu Fill, ens deixa nets de tot pecat. Si dèiem que no tenim cap pecat, ens enganyaríem a nosaltres mateixos i no tindríem la veritat en nosaltres. Però si reconeixem els nostres pecats, ell és prou bo i prou fidel per a perdonar-nos els pecats i deixar-nos nets de tot mal. Si dèiem que no hem pecat mai, el tractaríem de mentider i no tindríem la seva paraula en nosaltres. Fillets, us escric això perquè no pequeu. Però, si algú pecava, recordeu que tenim prop del Pare un defensor, Jesucrist, que és just. Ell mateix és la víctima propiciatòria pels nostres pecats. I no únicament pels nostres, sinó pels de tot el món.
Salm responsorial: 33
R/. Beneiré el Senyor en tot moment.
Beneiré el Senyor en tot moment, tindré sempre als llavis la seva lloança. La meva ànima es gloria en el Senyor; se n'alegraran els humils quan ho sentin.

Tots amb mi glorifiqueu el Senyor, exalcem plegats el seu nom. He demanat al Senyor que em guiés; ell m'ha escoltat, res no m'espanta.

Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum, i no haureu d'abaixar els ulls avergonyits. Quan els pobres invoquen el Senyor, els escolta i els salva del perill.

Acampa l'àngel del Senyor entorn dels seus fidels, per protegir-los. Tasteu i veureu que n'és de bo el Senyor; feliç l'home que s'hi refugia.

Sants del Senyor, venereu-lo; venereu-lo, i no us mancarà res. Els rics s'empobriran, passaran fam, però als qui busquen el Senyor no els faltarà cap bé.
Versicle abans de l'Evangeli (Mt 11,25): Al·leluia. Us enaltim, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè heu revelat als senzills els misteris del Regne. Al·leluia.

Text de l'Evangeli (Mt 11,25-30): En aquell temps, Jesús digué: «T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho. El Pare ho ha posat tot a les meves mans. Ningú no coneix el Fill, fora del Pare, i ningú no coneix el Pare, fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar.

»Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar. Accepteu el meu jou i feu-vos deixebles meus, que sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega, lleugera».

«Has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos»

Mn. Antoni CAROL i Hostench
(Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)

Avui l’Església celebra amb goig i gratitud santa Caterina de Siena (1347-1380). Amb goig perquè en aquesta santa es feren realitat les paraules del Crist: «Perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos» (Mt 11,25). És impressionant el grau de maduresa interior i d’unió amorosa —fins a les místiques esposalles— amb Jesucrist d’una noia tan joveneta com Caterina.

Déu mateix porta en el seu “ADN” la senzillesa, la discreció. Així actuà el Messies: nasqué en una establia i ressuscità sense triomfalismes. Ell era el Rei anunciat i esperat des de David, però la seva corona reial és feta d’espines i el seu tron és la Creu. En una de les seves visions místiques, Caterina veié que Jesús li presentava dues corones, una d’or i una altra d’espines. Ella, responent que el seu repòs era el dolor del Senyor, escollí la d’espines... «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar» (Mt 11,28): Caterina reposa en el patiment del Crist; Jesús reposa en la senzillesa de la jove santa.

Caterina, bona coneixedora del seu Estimat, tenia viva consciència de la grandesa de l’home pel fet que el mateix Déu és un enamorat de cadascun de nosaltres: «Per quina raó heu elevat l’home a una dignitat tan alta?» —es preguntava—. «L’amor inestimable pel qual heu mirat en Vós mateix la vostra criatura i us heu enamorat d’ella; per amor l’heu creada, i per amor li heu donat un ésser capaç de tastar el vostre Bé etern».

Finalment, la gratitud de l’Església envers Caterina per la seva tasca conciliadora. En aquell temps l’Església visqué un trist període marcat per divisions, internes i externes. El mal més lamentable fou l’anomenat “exili d’Avinyó”. Des d’any 1305, un total de set papes residiren a Avinyó. Les pregàries i les gestions de santa Caterina —també d’altres personalitats, com santa Brígida— varen aconseguir que al 1367 el Papa Urbà V retornés a la Ciutat Eterna. Gràcies siguin donades eternament a les santes dones que tant han fet —sovint més del que sabem— per l’Església!