Avui, l’Església celebra amb goig i gratitud santa Caterina de Siena (1347-1380). Bona coneixedora del seu Estimat, Caterina tenia viva consciència de la grandesa de l’home pel fet que el mateix Déu és un enamorat de cadascun de nosaltres: «Per quina raó heu elevat l’home a una dignitat tan alta?» —es preguntava—. «L’amor inestimable pel qual heu mirat en Vós mateix la vostra criatura i us heu enamorat d’ella; per amor l’heu creada, i per amor li heu donat un ésser capaç de tastar el vostre Bé etern».

Finalment, la gratitud de l’Església envers Caterina per la seva tasca conciliadora. En aquell temps l’Església visqué un trist període marcat per divisions, internes i externes. El mal més lamentable fou l’anomenat “exili d’Avinyó”. Des d’any 1305, un total de set papes residiren a Avinyó. Les pregàries i les gestions de santa Caterina —també d’altres personalitats, com santa Brígida— varen aconseguir que al 1367 el Papa Urbà V retornés a la Ciutat Eterna.

—Gràcies siguin donades eternament a les santes dones que tant han fet —sovint més del que sabem— per l’Església!