Un equip de 200 mossens comenta l'Evangeli del dia

Veure altres dies:

Dia litúrgic: 11 d’Agost: Santa Clara d’Assís, verge

Text de l'Evangeli (Jn 15,4-10): En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Estigueu en mi, i jo estaré en vosaltres. Així com les sarments, si no estan en el cep, no poden donar fruit, tampoc vosaltres no en podeu donar si no esteu en mi. Jo sóc el cep i vosaltres les sarments. Aquell qui està en mi i jo en ell, dóna molt de fruit, perquè sense mi no podeu fer res. Si algú se separa de mi, és llençat fora i s'asseca com les sarments. Les sarments, un cop seques, les recullen i les tiren al foc, i cremen.

»Si esteu en mi i les meves paraules resten en vosaltres, podreu demanar tot el que voldreu, i ho tindreu. La glòria del meu Pare és que doneu molt de fruit i sigueu deixebles meus. Tal com el Pare m'estima, també jo us estimo a vosaltres. Manteniu-vos en el meu amor. Si guardeu els meus manaments, us mantindreu en el meu amor, tal com jo guardo els manaments del meu Pare i em mantinc en el seu amor».

«Jo sóc el cep i vosaltres les sarments»

Fra Josep Mª MASSANA i Mola OFM
(Barcelona, Espanya)

Avui, dia de santa Clara d’Assís (a. 1194-1253), escoltem un fragment de l’Evangeli de Joan en el context del Darrer Sopar, en el que Jesús, bo i acomiadant-se dels seus, a punt d’anar-se’n apunta una nova manera d’estar units a Ell. Se’n va físicament, però podem estar amb Ell místicament i sagramentalment.

En un fragment tan curt colpeix la repetició de l’expressió “estar en”, “restar en”, “mantenir-se en”. No diu “amb” sinó “en”. No és una simple companyia sinó una intimitat profunda, comunió de vida amb Jesús, semblant a la del cep i les seves sarments.

El papa Francesc deia comentant aquest mateix fragment: «Jesús és el Cep, i a través d’Ell, com la saba en l’arbre, passa a les sarments el mateix Amor de Déu, l’Esperit Sant». Rebem la plenitud de l’Esperit Sant quan “estem en” Ell.

Aquest és el resum concentrat de la vida de santa Clara: el “ser en” Déu, expressat en la unió entre els sarments i el cep, és descrit per Clara en la quarta “Carta a santa Agnès de Praga”, on explica la manera com ella mateixa viu aquesta unió: «El seu amor captiva, la seva contemplació nodreix, la benignitat seva emplena i la seva suavitat sacia; el seu dolç record il•lumina, el perfum seu farà reviure els morts i la seva visió gloriosa farà feliços tots els ciutadans de la Jerusalem celestial».

L’Evangeli suggereix una gradació fins arribar al cor mateix de la vida en Déu: “ser en” comença sent companyia, presència, interioritat; després és circulació d’amor, Àgape, sacietat, comunió; i acaba en el fruit compartit: el fruit pertany al cep, però es manifesta, creix i madura en les sarments.

Tot apunta a la perseverança en aquest intercanvi de vida: «manteniu-vos en» (Jn 15,9) el meu amor.