Contemplar l'Evangeli d'avui
Evangeli d'avui + homilía (de 300 paraules)
«Pastura les meves ovelles»
Mn. Antoni CAROL i Hostench (Sant Cugat del Vallès, Barcelona, Espanya)Avui, en la festa de sant Joan Pau II, considerem la cura que Jesús té dels seus Apòstols: un cop més els ajuda a pescar i esmorza amb ells. Entranyable! Però notem que el Senyor dispensà un tracte particular —símptoma d’una crida singular— a Simó Pere.
En efecte, Jesucrist se l’endú a part i manté amb ell un col•loqui molt personal. Tres vegades li pregunta si l’estima. Tres vegades que recorden les tres negacions! Pere se sent com aclaparat i, per això, respon: «Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t'estimo» (Jn 15,17), com dient, «malgrat tot, —tu ho saps bé— malgrat les meves febleses, jo t’estimo». Tres vegades, també, el Mestre té la delicadesa de confirmar-lo en la seva missió: «Pastura les meves ovelles».
Tal dia com avui el bisbe polonès Karol Wojtyla va ser elegit Bisbe de Roma. Quina resposta tan difícil se li plantejava, conscient de les dificultats. Però no era una qüestió de les seves forces ni de les circumstàncies del moment, sinó de la crida de Déu. Poc després ho rememorava el Papa sant: «‘No tingueu por’. De què no hem de tenir por? No hem de témer la veritat sobre nosaltres mateixos. Pere en prengué consciència un dia, amb particular vivacitat i digué a Jesús: ‘Senyor, aparta't de mi, que sóc un pecador’ (Lc 5,8). Penso que no ha estat solament Pere qui ha tingut consciència d'aquesta veritat. L'adverteix tot home. L'adverteix tot Successor de Pere. I de manera particularment clara aquell qui, ara, li respon».
Eren temps difícils per l’Església com també ho poden ser ara per a nosaltres. Temps que potser ens poden fer tremolar... però mai negar ni dubtar de Déu. En el 25è aniversari de la seva elecció, sant Joan Pau II hi tornava: «¿Com podia no tremolar, humanament parlant? Calgué recórrer a la divina misericòrdia per tal que, davant la pregunta: ‘Acceptes?’, pogués respondre amb confiança: ‘En l’obediència de la fe, davant el Crist el meu Senyor, bo i encomanant-me a la Mare del Crist i de l’Església, conscient de les grans dificultats, accepto!’». Fes tu igual!
Pensaments per a l'Evangeli d'avui
«La vocació del cristià és la santedat, en tot moment de la vida. En la primavera de la joventut, en la plenitud de l’estiu de l’edat madura, i després també en la tardor i en l’hivern de la vellesa, i en darrer terme, a l’hora de la mort» (Sant Joan Pau II)
«Amb el seu testimoni de fe, d’amor i de valor apostòlic, acompanyat d’una gran humanitat, aquest fill exemplar de la Nació polonesa ajudà als cristians de tot el mon a no tenir por d’anomenar-se cristians, de pertànyer a l’Església, de parlar de l’Evangeli» (Benet XVI)
«El Senyor va fer únicament de Simó, al qual donà el nom de Pere, la pedra de la seva Església. Li donà les claus; l’instituí pastor de tot el ramat (...). Aquest ministeri pastoral de Pere i dels altres apòstols pertany als fonaments de l’Església. Aquesta està continuada pels bisbes sota la primacia del Papa» (Catecisme de l'Església Catòlica, nº 881)
