Avui, en discussió amb els fariseus, Jesús mateix atorga al Salm 110 una nova interpretació. Efectivament, a la idea del Messies com a nou David amb un regne davídic, Jesucrist contraposa una visió més gran respecte d'Aquell que ha de venir: el vertader Messies no és el fill de David, sinó el "Senyor de David"; no jeu sobre la seu de David, sinó sobre la seu de Déu.

Tradicionalment, hom considera David com l'autor principal dels Salms: apareix, així, com qui guia i inspira la pregària d'Israel, aquell que reuneix tots els seus sofriments i esperances. En l'Església naixent, Jesús fou considerat molt aviat com el nou i l'autèntic David. Per això, sense ruptures, però d'un mode nou, els Salms podien ser recitats com una oració en comunió amb Jesucrist.

—En els Salms és sempre el Crist qui parla, a vegades com a Cap, a vegades com a Cos. Però, per Jesucrist, nosaltres som ara un únic subjecte i podem —juntament amb Ell— parlar realment amb Déu.