Avui, la litúrgia proposa el passatge evangèlic en què sant Lluc prepara l'escena en la qual Jesús és a punt d'aparèixer per a començar la seva missió pública. L'evangelista destaca la figura de Joan el Baptista, que fou el precursor del Messies, i traça amb gran precisió les coordenades espacio-temporals de la seva predicació.

Dues coses atrauen la nostra atenció. La primera és l'abundor de referències a totes les autoritats polítiques i religioses de Palestina en els anys 27 i 28 d.C. Evidentment, l'evangelista vol mostrar a qui llegeix o escolta l'Evangeli que no és una llegenda, sinó la narració d'una història real; que Jesús de Natzaret és un personatge històric que s'insereix dins d'aquest context determinat. Segon: després d'aquesta àmplia introducció històriaca, el subjecte és "la Paraula de Déu", presentada com una força de davalla de dalt i es posa sobre Joan el Baptista.

—La flor més formosa que ha brollat de la Paraula de Déu és la Verge Maria.