Avui apareix —de manera controvertida— la fonamental qüestió del "cor": és aquí —i no fora— on es "teixeix" la trama de la història humana. En Marc veiem el canvi radical que Jesús ha donat al concepte de puresa davant de Déu: no són les pràctiques rituals el que purifica. La puresa i la impuresa tenen lloc al cor de l'home i depenen de la condició del seu cor. I abans que un "rearmament" (esforç) ètic, el punt decisiu és el encontre amb Déu en Jesucrist: Ell ens purifica.

La paraula "cor" es refereix a la interrelació interna de les capacitats perceptives de l'home, en la que també entra en joc la correcta unió de cos i ànima, tal com correspon a la "totalitat" de l'home. Sense aïllar la raó o la voluntat, l'home ha d'acceptar de Déu el seu propi "ser cos" i "ser esperit", tot vivint la corporeïtat de la seva existència com a riquesa per a l'esperit.

—El cor ha de ser pur, profundament obert i lliure per a veure Déu.