Avui palpem l'amor de predilecció de Déu pel poble elegit ("els fills"), si bé el Fill de Déu s'encarnà per a la salvació de tots els pobles (representats simbòlicament en la dóna "sirofenícia"). Jesús s'adreça al seu poble, a Israel, com a "primer portador" de la promesa. Però en lliurar-li la "nova Llei" amplia el seu poble per tal que, tant d'Israel com dels altres pobles, pugui néixer una nova gran família de Déu.

Un aspecte fonamental del que és "nou" en el Crist és la universalització del poble de Déu, en virtut de la qual Israel pot abastar ara tots els pobles del món, i el Déu d'Israel ha estat dut realment —segons les promeses— a tots els pobles i es manifesta com l'únic Déu.

—Ja no és decisiva la "carn" —la descendència física d'Abraham—, sinó "l'esperit", tot participant en l'herència de fe d'Israel mitjançant la comunió amb Jesucrist, el qual "espiritualitza" la Llei convertint-la, així, en camí obert a tots.