Avui considerem com a l'acció sanadora de Jesús hi entra clarament l'oració, amb la seva mirada vers el cel. La força que guarí el sordmut fou provocada certament per la compassió envers ell, però provingué del fet que Jesucrist recorre al Pare.

La decisió de dur el malalt a un lloc apartat fa que, en el moment de la curació, Jesús i el sordmut es trobin sols, en la proximitat d'una relació singular. La intensitat de l'atenció de Jesús es manifesta en què el Senyor toca les oïdes i la llengua del malalt, és a dir, els llocs específics de la seva malaltia, i usa els seus propis dits i, fins i tot, la seva pròpia saliva.

—Però el punt central d'aquest episodi és el fet que Jesús, en el moment d'obrar la guarició, cerca directament la seva relació amb el Pare. L'atenció al malalt, les cures de Jesús vers ell, estan relacionats amb una profunda actitud de pregària adreçada a Déu.