Avui meditem un aspecte essencial del sermó sobre el bon pastor: el mutu coneixement entre el pastor i el ramat: ell crida les seves ovelles pel seu nom i les ovelles el segueixen perquè coneixen la seva veu.

Coneixença i pertinència estan entrellaçats. El pastor coneix les ovelles perquè aquestes li pertanyen, i elles el coneixen precisament perquè són seves. "Conèixer" i "pertànyer" són bàsicament el mateix. El vertader pastor no "posseeix" les ovelles com un objecte qualsevol que és usat i consumit; elles li "pertanyen" en aquest conèixer-se mútuament, i aquesta "coneixença" és una acceptació interior. Indica una pertinència interior, que és molt més profunda que la possessió de les coses.

—Aquesta és justament la diferència entre el veritable pastor i el lladre: per al lladre —els ideòlegs i dictadors— les persones són solament coses que hom posseeix; per al vertader pastor són éssers lliures en vista a assolir la veritat i l'amor: no s'aprofita d'elles, sinó que entrega la seva vida per elles.