Avui, quan ens preguntem "per a què" el cristianisme, fem exactament el que varen fer aquells treballadors de la vinya. Ells, quan veieren que el salari d'un denari podia ser obtingut d'una manera molt més senzilla (treballant menys hores), no comprengueren perquè havien treballat tot el dia. Però, en què es varen basar per tal d'arribar a la convicció que era molt més còmode romandre sense treballar que treballant?

La paràbola no fou transmesa per als treballadors d'un altre temps, sinó per a nosaltres, que donem per suposat que "l'atur espiritual" —una vida sense fe i sense oració— és més agradable que el servei espiritual. Però, en què ens basem? Ens fixem en l'esforç que implica la vida diària cristiana, tot oblidant que la fe no és solament un pes que ens oprimeix, sinó que és al mateix temps una llum que ens guia.

—Jesús, que m'oblidi del "meu pes" i que pensi en el pes dels altres, per a poder-los ajudar.