Avui ens omplim de goig celebrant la primera santa (i patrona) del Continent Americà, santa Rosa de Lima (1585-1617). Ella va trobar el “tresor” (cf. Mt 13,44) i el va trobar perquè resava. Rosa hagués preferit ingressar en un convent: aquesta hauria estat la solució més senzilla, atesa la permanent oposició del seu entorn familiar. Però Déu li va fer entendre que Ell l’esperava tot romanent amb la seva família.

Per aquest motiu, santa Rosa es va vincular amb l’Ordre Terciària Dominicana, tot prenent santa Caterina de Siena com a model. I allí, al si de la seva llar familiar, es va lliurar virginalment al Senyor tot treballant a l’hort de la casa i fent feines de costura. Allí experimentà el goig de la unió esponsal amb Jesús i, així, va poder viure amb alegria les exigències —en el seu cas, les espines— de la vida familiar i social. Va morir als 31 anys, en la festa de l’apòstol sant Bartomeu, del que era molt devota pequè ell havia patit un martiri particularment dolorós.

—«Tant de bo que tots els mortals conegueren la gran vàlua de la divina gràcia, la seva formosor, la seva noblesa. Ningú no es queixaria de les seves creus i patiments» (Santa Rosa de Lima).