Avui agraïm a Déu la persona del Romà Pontífex, successor de sant Pere. El Papa —tot fent seves les paraules que Simó escoltà— és elegit per a confirmar en la fe els seus germans. Per això rep una particular assistència de l'Esperit Sant. Tot això es va fer evident a Cesarea de Filip: fou Simó Pere que, per revelació del Pare, confessà públicament i amb precisió la divinitat del Crist.

Ell ha "rebut" el primat en l'Església. Diem que l'ha "rebut" perquè és un encàrrec. El Papa té una potestat suprema, però no per a fer allò que li apeteixi: ell no és un "dictador", sinó que ha de ser el garant de l'obediència. Ell es deu al Crist: és el seu cap visible. Es deu a la Revelació: és el seu guardià. Es deu a la Veritat: és el seu mestre. Es deu als seus germans: és el Sant Pare! Es el "servent dels servents de Déu.

—Déu Esperit Sant, us demanem que conserveu, envigoriu i defenseu el Papa.