Avui celebrem que Maria és "Im-maculada" (sense-màcula), santa, des que fou concebuda: com un favor diví singular, Déu li evità el "contagi" del pecat original. El meravellós relat de l'anunci a Maria ens ajuda a entendre el contingut del títol d'Immaculada.

La salutació de l'àngel és entreteixida amb fils de l'Antic Testament. Maria, la humil dona de província, que prové d'una estirp sacerdotal, és la "resta santa" d'Israel, al qui es referien els profetes en tots els períodes turbulents. En Ella és present la vertadera Sió: en el seu cor Déu troba repòs. Ella és el brot que, en la fosca nit hivernal de la història, floreix del tronc abatut de David: d'Ella germina l'arbre de la redempció. Déu no ha fracassat, com podia semblar a l'inici de la història: Déu salvà i salva el seu poble.

—Maria, tu ets l'Israel sant; tu dius "sí" al Senyor, et poses plenament a la seva disposició i, així, esdevens el temple viu de Déu.