Avui, bo i oint el Crist, captem quelcom més que paraules humanes: escoltant-les, entreveiem el "cor" de Déu. Paraules de Jesús; paraules redactades per Mateo; paraules d'abast diví. La Sagrada Escriptura no és simple literatura humana: ha sorgit en i des del subjecte viu del Poble de Déu en camí.

Tres subjectes interactuen entre si a la "Bíblia". 1r El grup d'autors als qui devem la redacció dels distints llibres que integren l'Escriptura. 2n Aquests autors no són escriptors autònoms, sinó que formen part del subjecte comú "Poble de Déu": parlen a partir d'ell i a ell s'adrecen, fins el punt que el Poble de Déu és "l'autor" de l'Escriptura. 3r Aquest Poble no és autosuficient, sinó que se sap guiat per Déu mateix que, en el fons, és qui parla a través dels homes i de llur humanitat.

—En el Poble de Déu —l'Església—, com subjecte viu de l'Escriptura, les paraules de la "Bíblia" són sempre una presència del Déu viu.