Avui, Jesús contraposa a les disposicions de la "Torà" una nova radicalitat de la justícia davant Déu: no solament no matar, sinó sortir a l'encontre del germà amb qui estic enfrontat per a cercar la reconciliació; no solament la igualtat en el dret ("ull per ull, dent per dent"), sinó deixar-se pegar sense tornar-s'hi; estimar no solament el proïsme, sinó també l'enemic... És "l'amor dut fins a l'extrem" que el Crist consumarà a la Creu tot pregant pels seus "enemics".

Però tot això, és realista? Déu no ens imposa un sentiment que no puguem suscitat en nosaltres mateixos. Déu ens ha estimat primer i ens fa experimentar el seu amor, i d'aquest "abans" de Déu pot néixer també en nosaltres l'amor com a resposta. Amb Déu estimo també la persona que no m'agrada o que ni tan sols conec.

—En l'encontre íntim amb Déu, aprenc a fixar-me en l'altre no solament amb els meus ulls i sentiments, sinó des de la perspectiva de Jesucrist, la mateixa del Pare celestial.