Avui, la Muntanya de les Oliveres —la mateixa d'aleshores— és un dels llocs més venerats del cristianisme. En ell hi trobem un dramàtic punt culminant del misteri del nostre Redemptor: allí Jesús experimentà la "darrera solitud", tota la tribulació del ser home. Allí, l'abisme del pecat i del mal li arribà fins el fons de l'ànima. Allí s'estremí davant la mort imminent. Allí el besà el traïdor. Allí tots els deixebles l'abandonaren.

Sant Joan recull totes aquestes experiències i dóna una interpretació teològica del lloc: amb la paraula "hort" al·ludeix a la narració del Paradís i del pecat original. Ens vol dir que allí es reprèn aquella història. En aquell hort, al "jardí" de l'Edén, es produeix una traïció, però "l'hort" és també el lloc de la resurrecció.

—A l'hort Jesús ha acceptat fins el fons la voluntat del Pare, l'ha feta seva, i així ha donat un tomb a la història. Allí ha lluitat també per mi!

Avui, astorats, commemorem la Passió de Jesucrist. Heus aquí el seu itinerari: el cenacle de l'Eucaristia, l'Hort de Getsemaní, els palaus de Caifàs i Herodes, el pretori de Pilat, el Calvari de la mort i el sepulcre. A cadascun d'aquests llocs, entre uns i altres, l'hem fet patir.

Déu podia redimir-nos de mil maneres distintes. Elegí el camí del sofriment fins donar la vida. "Perdre la vida" és la manifestació més radical d'amor. No hi ha improvisació: profetitzat ja en l'Antic Testament, Jesús ho predigué algunes vegades; en l'Última Cena ens regalà com aliment el seu "Cos que serà lliurat"; a Getsemaní prega i diu "sí" a Déu-Pare. A la Creu —plenament conscient— torna a dir "SÍ", lliurant amb llibertat i serenor l'esperit.

—Jesús, el meu Redemptor, us cuidaré amb les meves mans, us defensaré amb els meus braços, us enaltiré amb la intel•ligència, us adoraré de tot cor. Ho faré amb la vostra —nostra!— beneïda Mare, Santa Maria.

Avui, després de l'exhortació a la vigilància adreçada als Apòstols, Jesús s'allunya un xic. Comença pròpiament la pregària del Mont de les Oliveres. Mateu i Marc ens diuen que caigué prostrat a terra: la positura de pregària que expressa l'extrema submissió a la voluntat de Déu, l'abandonament més radical a Ell; una postura que la litúrgia occidental enclou encara el Divendres Sant i en la professió monàstica, així com en l'Ordenació dels diaques, preveres i bisbes.

Nogensmenys, Lluc diu que Jesús pregà de genolls. Introdueix així, basant-se en la postura de pregària, aquesta lluita nocturna de Jesús en el context de la història de l'oració cristiana: mentre el lapidaven, Esteve doblegà els genolls i pregà (cf. Ac 7,60); Pere s'agenollà abans de ressuscitar Tabita de la mort (cf. Ac 9,40); s'agenollà Pau quan s'acomiadà dels preveres d'Efès (cf. Ac 20,36)...

—Senyor, l'home mai és tan home com quan s'agenolla davant vostre.