Avui regna el silenci a tota la creació: Jesús jeu mort al sepulcre. No hi ha celebracions als temples catòlics: Déu —el Creador— realment ha mort per les seves creatures. Misteri en el misteri!, davant del qual hem de prostrar-nos en posat d'adoració i submissió.

A Betlem, un Déu "amb" i "en" bolquers; a Getsemaní, un Déu estressat, fins al punt de suar sang; a Jerusalem, un Déu jutjat, escarnit i coronat d'espines; a la Creu, un Déu mort. Per a estimar cal perdre's: Déu —arribada l'hora extrema, disposada per Ell mateix— ha "perdut" la vida. Cap altra religió, mai, havia predicat un fet com aquest. No hi ha un altre "Déu" tan boig com Jesucrist.

—Santa Maria, Mare dels Dolors: perdona'ns. Tu vares tenir cura de Jesús durant més de trenta anys. Però, quan cau en mans dels homes, tot just ha durat viu unes dotze hores... Ara, miraculosament, el tenim —patit, mort i ressuscitat— en l'Eucaristia. La meva vida serà cuidar-lo!