Avui, Jesucrist afirma davant els jueus el seu ple respecte per la "Llei de Moisès". La declaració és oportuna, ja que el Senyor causà sorpresa en no comportar-se com un simple intèrpret de Moisès, sinó que el "desbordà" tot duent dita Llei a la seva més alta perfecció, àdhuc situant-se per damunt d'ella com a la seva pròpia "Font".

Del Messies hom esperava que dues una "nova Torà". La novetat messiànica comportà la universalització del poble de Déu, gràcies a la qual Israel pot abastar ara tots els pobles del món, i el Déu d'Israel —l'únic Déu— ha estat portat a totes les nacions (tal com estava promès). Ja no és decisiva la "carn" (la descendència física d'Abraham), sinó "l'esperit": el fet de participar en l'herència de fe i de vida d'Israel mitjançant la comunió amb Jesucrist, el qual "espiritualitza" la Llei tot convertint-la en camí de vida obert a tots.

—A través del seu Evangeli, Jesús parla de mode nou i continuadament a Israel... i a tots!