Avui considerem que la fe no és únicament un opció individual, no és una relació exclusiva entre el “jo” del fidel i el “Tu” diví, entre un subjecte autònom i Déu. Per la seva mateixa naturalesa, s’obre al “nosaltres”, es dóna sempre dins de la comunió de l’Església.

Aquesta obertura al “nosaltres” eclesial reflecteix l’obertura pròpia de l’amor de Déu, que no és solament relació entre el Pare i el Fill, entre el “jo” i el “tu”, sinó que en l’Esperit, és també un “nosaltres”, una comunió de persones. Qui creu mai està sol, perquè la fe tendeix a difondre’s, a compartir la seva alegria amb els altres. Qui rep la fe descobreix que les dimensions del seu “jo” s’eixamplen, i estableix noves relacions que enriqueixen la vida.

—El catecumen, després del naixement nou pel baptisme, és rebut en la casa de la Mare per tal d’alçar les mans i pregar, juntament amb els germans, el Parenostre, com a signe de la seva pertinència a una nova família.