La nostra pàgina utilitza cookies per millorar l'experiència d'usuari i li recomanem acceptar el seu ús per aprofitar plenament la navegació

Master·evangeli.net

Evangeli d'avui + breu explicació teològica

Diumenge 33 (B) de durant l'any
Descarregar
Text de l'Evangeli (Mc 13,24-32): En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Aquells dies, després de la tribulació, el sol s'enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estrelles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran. Aleshores veuran el Fill de l'home venint entre núvols amb gran poder i majestat (...). El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. D'aquell dia i d'aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare».

Les meves paraules no passaran

REDACCIÓ evangeli.net (elaborat a partir de textos de Benet XVI) (Città del Vaticano, Vaticà)

Avui, l'Evangeli presenta una part del discurs de Jesús sobre el final dels temps. Hi ha una frase que impressiona per la seva claredat sintètica: " El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran".

L'expressió "el cel i la terra" apareix amb freqüència en la Bíblia per a indicar tot l'univers, tot el cosmos. Jesús declara que tot això és destinat a "passar". No solament la terra, sinó també el cel, que aquí hom entén en sentit còsmic, no com a sinònim de Déu. La Sagrada Escriptura no coneix ambigüitat: tota la creació és marcada per la finitud. Amb aquesta clara distinció, Jesús afirma que les seves paraules "no passaran", és a dir, estan de la part de Déu i, en conseqüència, són eternes.

—Els qui escolten la Paraula, l'acullen i donen fruit, formen part del regne de Déu, és a dir, viuen sota el seu domini; són al mon, però ja no són del món; duen dins seu una llavor d'eternitat, i a la fi produirà la resurrecció de la carn. Aquest és el poder de la Paraula del Crist.