Avui assaborim el "canvi d'ambient" que es produeix al voltant de Zaqueu amb la seva conversió. Aquesta vida plena, de repòs i justícia, de pau i comunió —el que esperem de la "Vida" eterna— podem pregustar-la ja (en el temps) vivint en comunió amb Déu.

La "Vida" eterna no és simplement "allò que ve després" i del que nosaltres ara no podríem formar-nos cap idea. Ja que es tracta d'una "forma d'existència", pot ésser ja present al si de la nostra vida material, com allò nou, allò altre, allò més gran, malgrat que d'un mode fragmentari i incomplet. En la contemplació del Déu vivent podem assolir quelcom del fonament originari de la nostra ànima: un "Amor poderós" que ja no ens pot ser arrabassat a través de les vicissituds de la vida, i del que procedeix l'alegria i l'impuls per avançar.

—Senyor, la "Vida" eterna existeix enmig de la fluïdesa de la temporalitat allí on nosaltres assolim el "cara a cara" amb Vós.