Avui, en front del ritualisme farisaic, el "vi nou" ens remet al panorama de la "renovada" Aliança de Déu amb els homes. Déu, davant les infidelitats d'Israel, reiterà l'Aliança i, finalment, el Crist la segellà d'un mode "nou" i "definitiu". L'Aliança del Sinaí es fundava en dos elements: 1. La "sang de l'aliança" (sang d'animals sacrificats, amb la qual hom ruixava l'altar —símbol de Déu— i el poble); 2. La paraula de Déu i la promesa d'obediència d'Israel.

Aquesta promesa es trencà amb la "idolatria" d'Israel i amb una història de reiterades desobediències, tal com mostra l'Antic Testament. La ruptura semblà irremeiable quan Déu abandonà el seu poble a l'exili i el temple a la destrucció. Però, en aquells moments, sorgí l'esperança de la "Nova" Aliança, no basada en la sempre fràgil fidelitat humana, sinó en una obediència inviolable: la del Fill de Déu, Jesucrist.

—Jesús, com a servent, assumiu la meva desobediència en la vostra "obediència fins a la mort". Concediu-me un "nou" cor!