Avui celebrem la Mare Teresa, la qual, al llarg de tota la seva existència, ha estat una generosa dispensadora de la misericòrdia divina, tot posant-se a disposició de tots per mitjà de l’acollida i defensa de la vida humana, tant la no nascuda com l’abandonada i descartada. S’ha compromès en la defensa de la vida tot proclamant incessantment que «el no nascut és el més feble, el més petit, el més pobre».

S’ha inclinat sobre les persones exhaustes, que moren abandonades a la vora dels carrers, reconeixent la dignitat que Déu els havia atorgat; ha fet escoltar la seva veu als poderosos de la terra per tal que reconegueren llurs culpes davant dels crims de la pobresa creada per ells mateixos. La misericòrdia ha estat per a ella la “sal” que donava sabor a cada obra seva, i la “llum” que il·luminava les tenebres dels que ni tenien ni tan sols llàgrimes per a plorar llur pobresa i patiment.

—Que aquesta incansable treballadora de la misericòrdia ens ajudi a comprendre cada cop més que el nostre únic criteri d’acció és l’amor gratuït, lliure de tota ideologia i de tot vincle, i vessat sobre tots sense distinció de llengua, cultura, raça o religió. A la Mare Teresa li agradava dir: «Potser que no parli el seu idioma, però puc somriure».