Avui resulta molt actual la descripció que va fer sant Pau sobre la "minoria d'edat" en la fe: un ser portats a la deriva i viure sacsejats per qualsevol vent de doctrina. Quantes "ventades" hem conegut en aquestes darreres dècades! Des del marxisme al liberalisme, fins el llibertinisme; del col·lectivisme a l'individualisme; de l'ateisme a un lleu misticisme religiós... És la pitjor de les cegueses, perquè un no sap cap a on va ni envers on anar.

Tenir una fe clara és etiquetat freqüentment com a fonamentalisme, mentre que el relativisme —la "ceguesa" del pensar segons "el que es porta"— sembla ser l'única actitud que és de moda. Es va constituint com una mena de dictadura del relativisme que no reconeix res com a definitiu i que només deixa com a darrera mesura el propi jo i les seves apetències.

—L'amistat amb Vós, Jesús, és la nostra "mesura": la mesura del vertader humanisme. La vostra amistat ens forneix el criteri per a discernir entre allò veritable i allò fals, entre l'engany i la veritat...