Avui el Crist revela la font del seu "poder": l'obediència al Pare. En Jesucrist l'obediència no és un factor secundari, afegit, sinó que és quelcom essencial. El seu poder no té cap límit des de fora, sinó un límit que brolla des de dins: la voluntat del Pare, lliurement assumida fins el punt de renunciar-se totalment a si mateix.

Jesús és u amb Déu, de manera que el poder de Déu passa a ser el seu poder. El poder que ara proclama ve de les fonts de la Creu i és, per tant, l'antítesi del poder arbitrari de la possessió total, de la permissió total i la possibilitat total. La redempció del món recolza en l'oració de la muntanya de les Oliveres: "Que no es faci la meva voluntat, sinó la vostra", oració que el Senyor ens ensenyà en el "Parenostre".

—Preneu, Senyor, i rebeu tota la meva llibertat, la meva memòria, el meu enteniment i tota la meva voluntat, tot el que tinc i posseeixo; Vós m'ho donàreu, a Vós, Senyor, ho torno.