Avui, Jesús revela que és el veritable "Pa" perquè coneix eternament el Pare i ha baixat per a donar-nos-el a conèixer. La clau de volta decisiva per a la imatge de Jesús a l'Evangeli de Joan es troba en l'afirmació conclusiva del Pròleg: «Déu ningú no l’ha vist mai; l’unigènit Déu, el qui és en el si del Pare, aquest l’ha donat a conèixer» (Jn 1,18).

Solament qui és Déu, ve de Déu, i aquest és Jesús. Ell parla realment a partir de la visió del Pare, a partir del diàleg permanent amb el Pare, un diàleg que és la seva vida. Si Moisès ens ha pogut mostrar solament l'espatlla de Déu, Jesús en canvi és la Paraula que procedeix de Déu, de la contemplació viva, de la unitat amb Ell.

—Els dos grans dons de Moisès a Israel —la revelació del Nom de Déu («Jo soc el que soc») i la Torà— en el Crist assoleixen la seva forma definitiva: Ell és el Fill; Ell és el Camí.

Avui, Jesús es presenta com el pa que dóna la vida. En aquestes paraules es manifesta el sentit de la seva missió: salvar l'home i donar-li vida. I per a perpetuar la seva acció salvadora i la seva presència entre nosaltres, Jesucrist s'ha fet aliment de vida.

Jesucrist ens convida a seguir-lo, a alimentar-nos d'Ell, puix això és el que significa veure'l i creure en Ell, i alhora ens ensenya a fer la voluntat del Pare, tal com Ell la duu a terme. En ensenyar el Parenostre, va posar seguides aquestes dues peticions: "Faci's la vostra voluntat així a la terra com es fa en cel. El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d'avui". Aquest pa es refereix no solament a l'aliment material, sinó a Ell mateix, aliment de vida eterna, amb qui hem de restar units dia rere dia amb la cohesió profunda que ens dóna l'Esperit Sant.

—Apropem-nos amb fe a Aquell que ha volgut ser el nostre aliment, la nostra llum i la nostra veritable vida.