Avui, la imatge del "pastor" introdueix la missió de Jesús. Ja a l'antic Orient, es considerava el rei com el "pastor" establert per Déu. En l'Antic Testament, Déu mateix apareix com el pastor d'Israel (cf. Sl 23: "El Senyor és el meu pastor"). La imatge de "Déu pastor" es desenvolupa més tard als capítols 34-37 d'Ezequiel: hom promet que Déu mateix cercarà les seves ovelles i tindrà cura d'elles.

Les profecies vetero-testamentàries més tardanes donen un nou gir, tot fitant directament el misteri del Crist. Mateu narra que Jesús, després de l'Última Cena, va predir als seus deixebles allò anunciat a Zacaries 13,7: «Mataré el pastor, i es dispersaran les ovelles del ramat». Els darrers profetes d'Israel albiraren, sens poder-la explicar millor, la figura del Redemptor que pateix i mor, el pastor que esdevé anyell.

—Joan tanca el relat de la crucifixió amb una referència a Zacaries 10,10: «Miraran aquell qui han traspassat». Ara ja resta clar: l'assassinat i el salvador és Jesucrist, el Crucificat.