Avui Jesús ens sorprèn amb una paradoxa: diu que no som del món i demana protecció per a nosaltres, però alhora ens envia al món. I... la història ensenya que el món —segons temps i llocs— odia els cristians.

Cal distingir! "Món" significa, principalment, la "creació" nascuda de l'amor del Creador. No és "lloc de perdició", sinó "el nostre lloc". Jesús prega el Pare que no ens tregui del món: som del "segle" i l'estimem (som "seculars"). Secundàriament, "món" significa "oposició a Déu", la diabòlica pretensió d'edificar el "segle" sense el Creador. Per això és produeix un món inhumà: quan l'home persegueix Déu, l'home persegueix l'home. Jesús ens prevé d'aquest "mundanisme" (o "secularisme").

—Creador meu, concediu-me estimar apassionadament la vida a la terra i, alhora, alçar els meus ulls vers Vós per tal de difondre el vostre amor en el món. Feu que visquem entre nosaltres units a Vós, que sou la Veritat.