Avui, veritat i opinió errònia es troben barrejades al món. La veritat, en tota la seva grandesa, no apareix. Nogensmenys, el món és "vertader" si reflecteix Déu, la Raó eterna de la qual ha sorgit. I l'home es fa vertader, si esdevé conforme a Déu.

La "irredenció" del món consisteix, precisament, en la il•legibilitat de la creació, en la irrecognoscibilitat de la veritat; la qual cosa mena necessàriament al domini del pragmatisme i, aleshores, el poder dels forts esdevé el "déu" d'aquest món. En la gran matemàtica de la creació, que avui llegim en el codi genètic humà, percebem el llenguatge de Déu, però no el llenguatge sencer. La veritat funcional sobre l'home s'ha fet visible. Però la veritat sobre si mateix, i sobre el bé moral, no se la pot llegir d'aquesta manera.

—La "Redempció" fa que la veritat sigui reconeixible. I arriba a ser reconeixible si Déu es reconeixible: Ell es dóna a conèixer en Jesucrist crucificat.