Avui Jesucrist ens crida a mantenir una esperança «fiable», una meta tan gran que ens permeti afrontar el feixuc present. La veritable, la gran esperança que resisteix malgrat totes les desil·lusions, només pot ser Déu, que ens estima fins a l’extrem. Qui no coneix Déu, encara que tingui múltiples esperances, en el fons està sense esperança.

La història ho ha demostrat: no és la ciència, ni l’acció politicoeconòmica, allò que refà l’home, sinó l’amor. Si existeix un amor absolut amb la seva certesa absoluta, aleshores —només aleshores— l’home és redimit. Gràcies a Jesucrist estem segurs de Déu (que no és una llunyana «causa primera»), perquè el seu Fill unigènit s’ha fet home i s’ha lliurat totalment per nosaltres.

—Jesús, el teu amor em dona la possibilitat de perseverar —dia rere dia— enmig de la imperfecció natural d’aquest món. El teu Regne no és un més enllà imaginari, sinó que és present allí on Tu ets estimat.