Avui, l'esment que Jesús fa de la "porta estreta" qüestiona el "mite del progrés". Les ideologies —enderrocada l'esperança del més enllà— imposen el progrés com a norma de l'obrar polític i humà en general. Tot i que en els darrers anys s'han assolit enormes progressos (tecnològics, científics), segueix essent actual l'ambivalència d'aquest progrés: aquest comença a amenaçar la creació, que és la base de la nostra existència.

És indispensable orientar el progrés segons criteris morals. Abans de res, cal considerar que el progrés s'estén a la relació de l'home amb el món material, però això no comporta —tal com el marxisme i el liberalisme havien ensenyat— l'home nou, ni la nova societat. L'home com a home segueix essent igual, tant en les situacions primitives com en les tècnicament desenvolupades. El ser home torna a començar de zero amb cada ésser humà.

—Jesús, Vós ens heu assenyalat el camí del creixement humà des de la Creu i en l'horitzó de l'eternitat.