Avui apareix un conjunt de seguidors del Crist més ampli que el grup específic dels dotze Apòstols. Aquí, en aquest conjunt "d'enviats", hi són tant els Dotze —que esdevindran "fidels ordenats", sacerdots, a partir de l'Última Cena— com també un gran grup de "fidels no ordenats", és a dir, fidels corrents de l'Església, fidels laics. No són dues "classes" o "categories", sinó dos modes de pertànyer —per mitjà del Baptisme— a l'únic "Poble de Déu" encapçalat pel Crist.

La relació entre aquestes dues maneres d'incorporar-se a l'Església s'ha d'entendre a partir de la relació de confiança entre "pastor" i "ramat", significant el mateix que l'expressió "Poble de Déu": un poble dedicat a Déu que està en camí, en pelegrinatge, al llarg de la història.

—Ser laic és la forma normal de ser cristià i de viure l'Evangeli tot abordant les qüestions quotidianes d'aquest món. Abastar i transformar el món des del cristianisme: heus ací l'autèntic apostolat dels seglars!